Meva Casa, La (el Meu Petit Poble) PDF

Però em sembla que Colau, Domènech, Iglesias o Errejón són aliats. Els records, meva Casa, La (el Meu Petit Poble) PDF o no, de la infància estructuren la personalitat.


Författare: .

Són patrimoni immaterial de la nostra memòria. Els records d’infància del candidat d’ERC són d’un carrer que feia pujada al barri del Fondo i un bloc de pisos petits que ja no hi és. No us el puc ensenyar perquè ja no existeix. Avui el solar de l’edifici al carrer Terrassa del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet on es va criar Gabriel Rufián és un pàrquing a l’aire lliure ple de cotxes. Quedem, és clar, a la plaça del Rellotge del Fondo. Colors, motos sobre la vorera, nens corrent i tots els bars que vulguis.

Orgull de barri en versió independentista. Prenem dues aigües al bar de la plaça prop d’on vivia. Ens atén un cambrer simpàtic i divertit, probablement del Pakistan. Era com la vida de molta gent. La meva infantesa va ser feliç.

Els pares de Rufián, que van venir de Jaén i de Granada, es dedicaven a la pelleteria. Trenca tots els apriorismes mentals d’alguna gent. Molts de nosaltres venim d’una tradició republicana. Potser sona molt antic, però per a nosaltres és més actual que mai. En quin moment, mentre treballes en això dels recursos humans i eres un ciutadà anònim, vas decidir implicar-te políticament?

Sobretot per tenir un sentit crític davant les coses que passen. Els dinars i sopars a casa meva eren un autèntic debat polític. Jo vaig saber abans els noms dels ministres que els dels futbolistes. Però sí que és cert que jo no havia militat mai en cap partit polític. No em sentia representat per cap partit. Jo tenia la sensació de pertànyer a una esquerra òrfena. El meu independentisme és purament ideològic.

Per molts de nosaltres, la independència és un procés revolucionari. El que som és republicans i d’esquerres. Per mi, no és una qüestió identitària ni econòmica. Amb tot el respecte per qui pensi així. Nosaltres estem on sempre hem estat.

Quan vaig veure que aquí cada Onze de Setembre sortien un milió de persones al carrer a demanar les urnes, vaig pensar que, tot i que humilment, jo podia ajudar. Abans dels Onzes de Setembre, però, et consideraves independentista? No va ser un moment concret. A l’època de la universitat vaig tenir alguns contactes a Euskal Herria amb un professor de la facultat. Rufián, que ara viu a Sabadell, va passar la infantesa al barri del Fondo. El barri, construït per acollir la immigració, que arribava d’arreu de les Espanyes derrotades de la Guerra Civil i el franquisme, va ser un espai de lluites socials i veïnals.

Avui, després de la crisi econòmica, s’hi entreveuen el patiment per l’atur, la manca de futur i els desnonaments. El barri té una alta densitat d’habitants, en pisos segurament massa petits. Al carrer i a les places. Això sí que no ha canviat. Aquell nen Gabriel Rufián jugava al carrer exactament igual que els xavals colomencs d’ara. ERC van venir d’Andalusia, i que els pares dels nens colomencs d’ara vénen de la Xina, del Pakistan o de l’Equador. Del primer que te n’adones, vulguis o no, és que és un lloc diferent.

Marc Andreu, dins la Catalunya que no surt per la televisió. Només tres de cada deu han nascut a Catalunya. De fet, de les botigues d’abans, en continuen ben poquetes. El que ha passat ha estat la substitució d’una immigració per una altra. Això ja va començar als anys noranta. Tot el meu respecte per qui pensi això.

This entry was posted in Fremdsprachige Bücher. Bookmark the permalink.